Impost de transmissions patrimonials: Què és i qui ho paga?

L’Impost de transmissions patrimonials afecta directament a qualsevol persona que compri un habitatge Espanya. Aquest tribut indirecte varia significativament segons la comunitat autònoma, oscil·lant generalment entre el 6% i el 10% del valor de la propietat. Per exemple, mentre que a Madrid la taxa general és del 6%, a Catalunya pot aconseguir fins al 10%.

A més dels habitatges, aquest impost també s’aplica a la compravenda de vehicles usats i uns certs actes jurídics documentats. Els impostos de transmissions patrimonials han d’abonar-se en un termini màxim de 30 dies hàbils des de la signatura de l’escriptura pública. No obstant això, existeixen bonificacions importants per a compradors menors de 35 anys o famílies nombroses que poden reduir considerablement la càrrega fiscal.

En aquest article explicarem detalladament què és exactament aquest impost, qui està obligat a pagar-lo, com calcular-lo correctament i quins beneficis fiscals podrien aplicar-se si és el cas particular.

 

Què és l’impost de transmissions patrimonials?

L’Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD) constitueix un element fonamental en el sistema tributari espanyol. A continuació, analitzem les seves característiques principals i quan s’aplica aquest tribut i quan tenir-lo en compte al comprar una casa.

Definició i naturalesa del ITP

L’impost de transmissions patrimonials és un tribut de naturalesa indirecta que grava tres tipus d’operacions: transmissions patrimonials oneroses, operacions societàries i actes jurídics documentats. La seva naturalesa indirecta significa que no grava directament la renda o el patrimoni, sinó els actes de transmissió de béns i drets, conforme a la llei de l’impost sobre transmissions.

Encara que es tracta d’un impost estatal, actualment està cedit a lescomunitats autònomes tant en el 100% de la seva recaptació com en determinades competències normatives. Aquesta cessió permet que cada comunitat estableixi els seus propis tipus impositius i bonificacions.

L’impost s’exigeix “conformement a la veritable naturalesa jurídica de l’acte o contracte liquidable”, independentment de la denominació que les parts li hagin donat, la qual cosa evita possibles fraus per la incorrecta qualificació de les operacions.

Diferències amb l’IVA i impost de successions

La principal diferència entre el ITP i l’IVA radica en qui realitza la transmissió. S’aplica el ITP quan qui transmet és un particular, mentre que s’aplica l’IVA, que és un impost sobre el valor afegit, quan qui transmet és empresari o professional en l’exercici de la seva activitat.

Per exemple, un cotxe de segona mà comprat a un concessionari estarà gravat per l’IVA, mentre que si es compra a un particular, l’impost aplicable serà el ITP.

Respecte a impost de successions i Donacions, la principal diferència és que aquest últim grava les transmissions per actes inter vivos o mortis causa a títol lucratiu o gratuït (sense contraprestació), mentre que el ITP grava les transmissions oneroses (amb contraprestació).

Quan s’aplica aquest impost

L’impost sobre transmissions patrimonials s’aplica en els següents suposats, d’acord amb el text refós de la llei.

• Transmissions oneroses per actes inter vivos de tota classe de béns i drets que integrin el patrimoni de persones físiques o jurídiques
• Constitució de drets reals, préstecs, fiances, arrendaments i pensions
• Compravenda d’habitatges de segona mà entre particulars
• Transmissió de vehicles usats entre particulars

L’impost no s’aplica quan les transmissions les realitzen empresaris o professionals en l’exercici de la seva activitat empresarial. Així mateix, existeix incompatibilitat entre el ITP i l’IVA, de manera que una mateixa operació no pot estar gravada per tots dos impostos simultàniament.

Aquest tribut no té temporalitat; s’esdevingui una vegada realitzat el fet imposable que genera l’obligació de pagar, tenint el contribuent un termini de 30 dies hàbils per a presentar l’autoliquidació corresponent.

Qui ha de pagar el ITP i quan?

La identificació correcta de l’obligat tributari resulta fonamental per a evitar sancions en les transmissions patrimonials. Aquest impost recau sobre qui obté un benefici patrimonial mitjançant l’operació realitzada.

El subjecte passiu: qui està obligat

Com a principi general, el subjecte passiu de l’imposat transmissions patrimonials és qui rep un increment patrimonial amb l’operació. Específicament, s’han de considerar les cessions de drets reals en la valoració dels béns.

• En la compravenda d’habitatges i vehicles: el comprador
• En la constitució de préstecs: el prestatari
• En arrendaments: l’arrendatari
• En constitució de fiances: el creditor afermat
• En pensions: el pensionista, subjecte a les disposicions de l’administració tributària.
• En concessions administratives: el concessionari

La normativa estableix també responsables subsidiaris, com el prestador si percebés interessos sense exigir justificació del pagament de l’impost per part del prestatari.

Terminis per a presentar i pagar l’impost

El termini general per a presentar l’autoliquidació i efectuar el pagament és de 30 dies hàbils comptats des de la data de l’acte o contracte. En aquest còmput no s’inclouen dissabtes, diumenges ni festius.

No obstant això, algunes comunitats autònomes han establert terminis diferents. Per exemple, Andalusia ha fixat un període de dos mesos a comptar des de l’endemà de la data de la meritació per a fets imposables realitzats després de l’1 de gener de 2022.

És important considerar que l’impost té un termini de prescripció de quatre anys, encara que això no eximeix de l’obligació de presentar-ho en el termini establert.

Documentació necessària per a l’autoliquidació

Per a realitzar correctament l’autoliquidació, s’ha de presentar:

1. Si el document és notarial, judicial o administratiu: còpia autèntica del document i una còpia simple
2. Si es tracta de documents privats: es presentaran per duplicat (original i còpia)
3. Quan l’acte no s’hagi incorporat a un document: una declaració escrita substitutiva

L’autoliquidació es realitza mitjançant els models oficials: 600 (general), 620 (vehicles), 621 o 630, segons correspongui, i ha de reflectir la quota tributària corresponent.

Així mateix, en determinades operacions pot ser necessari aportar documentació addicional, com el rebut de l’Impost sobre Béns immobles (IBI) corresponent a l’any de la transmissió, segons l’estipulat per l’administració tributària.

Com calcular l’impost de transmissions patrimonials

Calcular correctament l’impost de transmissions patrimonials resulta fonamental per a evitar sancions i recàrrecs. La determinació exacta de la quantitat a pagar depèn de diversos factors que analitzem a continuació.

Base imposable: quin valor es pren com a referència

Des de 2022, la base imposable de l’imposat transmissions patrimonials s’estableix utilitzant el major entre aquests valors:

• El valor de referència de Cadastre (que va substituir a l’antic “valor real”)
• El preu de compravenda o valor declarat ha de ser declarat en l’autoliquidació de l’impost sobre transmissions patrimonials.
• La contraprestació pactada

Únicament són deduïbles les càrregues que disminueixen el valor dels béns, però no els deutes. És important destacar que la hipoteca no afecta al valor de l’immoble, per tant, no és un concepte deduïble en el càlcul.

Tipus impositius segons el tipus de bé

Els tipus varien significativament segons la comunitat autònoma i la naturalesa del bé:

• Habitatges (tipus general): Entre 6% i 10% segons la comunitat autònoma
• Béns mobles i semovents: 4%, segons el tipus de gravamen establert en la llei de l’impost sobre transmissions.
• Drets reals de garantia: 1%
• Fiances: 1% sobre l’import afermat, subjecte a la llei de l’impost sobre transmissions.

A més, existeixen tipus reduïts en moltes comunitats per a casos específics com:

• Habitatges per a menors de 35 anys: fins al 3,5%
• Famílies nombroses: reduccions fins al 3,5%
• Persones amb discapacitat: tipus reduïts del 3,5%

Errors comuns en calcular el ITP

Entre les fallades més freqüents es troben errors en la declaració de la quota tributària i en la cessió de drets reals.

• Utilitzar com a base el preu escripturat quan el valor de referència és major
• No presentar l’autoliquidació dins del termini de 30 dies hàbils, generant recàrrecs
• Desconèixer les possibles bonificacions aplicables segons el perfil del comprador
• Intentar deduir l’import de la hipoteca del valor de l’immoble

Sens dubte, conèixer aquests elements resulta essencial per a evitar sorpreses desagradables durant el procés de compra.

Bonificacions, exempcions i consells útils

Casos en els quals no es paga el ITP

Existeixen situacionsen què el contribuent està completament exempt:

• Compra d’habitatge d’obra nova (es paga IVA en lloc de ITP)
• Adquisició per herència o donació (tributa per impost de successions
• Estan exempts l’Estat, l’Església, les Reials Acadèmies, partits polítics, Creu Roja i ONCE
• Transmissions entre cònjuges en separació o divorci

Consells per a evitar sancions i recàrrecs

Per a evitar problemes amb Hisenda, convé seguir aquestes recomanacions:

• Presentar l’autoliquidació dins del termini establert (30 dies hàbils generalment)
• Verificar si es pot acollir a alguna bonificació autonòmica abans de liquidar
• Preparar correctament tota la documentació requerida
• En cas de regularització voluntària fos de termini, s’aplicarà un recàrrec entre l’1% i el 20% segons el temps transcorregut

No obstant això, si l’Administració detecta l’omissió, les sancions poden oscil·lar entre el 50% i el 150% de l’import degut.

Conclusió

L’impost de transmissions patrimonials, sens dubte, constitueix un element fonamental a considerar durant qualsevol compravenda entre particulars a Espanya. Al llarg d’aquest article, hem analitzat detalladament la seva naturalesa, aplicació i càlcul. Certament, aquest tribut afecta principalment a compradors d’habitatges de segona mà, encara que també s’estén a vehicles usats i altres actes jurídics documentats.

En primer lloc, resulta essencial recordar que l’obligat tributari és generalment qui rep el benefici patrimonial, normalment el comprador. A més, els terminis per a la seva presentació són estrictes, amb aquests 30 dies hàbils que marquen la diferència entre complir correctament i enfrontar recàrrecs innecessaris.

D’altra banda, les comunitats autònomes juguen un paper decisiu en establir tipus impositius que oscil·len entre el 6% i el 10%. No obstant això, nombroses regions ofereixen bonificacions significatives per a col·lectius específics com a joves menors de 35 anys, persones amb discapacitat o famílies nombroses, reduint considerablement la càrrega fiscal en aquests casos.

És important destacar que la base imposable es calcula prenent el major valor entre el de referència cadastral, el preu declarat o la contraprestació pactada. Així mateix, existeixen situacions completament exemptes, com les adquisicions per herència o les compres d’habitatge nou, on s’apliquen altres tributs.

Finalment, abans de realitzar qualsevol operació immobiliària, convé verificar la normativa específica de cada comunitat autònoma per a aprofitar possibles bonificacions i evitar sancions. En definitiva, conèixer a fons aquest impost permet planificar adequadament la compra i evitar sorpreses desagradables durant el procés.